CRIDA A L’ASSEMBLEA DE PDI PRECARI

En l’actualitat la precarietat laboral s’ha tornat una realitat normalitzada, i en el cas de la universitat pública, la crisi econòmica ha servit de pretext per empitjorar les condicions laborals, docents i científiques que afecten milers de treballadors i treballadores i que van en clar detriment de la qualitat de l’ensenyament i la recerca. La UAB no n’és una excepció.

La precarització no és un simple efecte de les retallades, sinó que reflecteix un canvi cap a l’elitització, la mercantilització i la privatització encoberta del model universitari. Una tendència que apunta al desmantellament de l’ensenyament superior i prioritza la recerca privada en detriment de la pública. Són exemples flagrants d’aquesta deriva l’augment sense precedents de taxes, l’escassetat d’ajuts que força molt estudiants a compatibilitzar feina i estudis i les llistes de morosos publicades per la mateixa institució.

Enmig d’aquest panorama destaca l’existència d’un ampli sector de treballadors i treballadores que vivim i patim entre el món acadèmic i la recerca, entre la condició d’estudiants-clients i la de treballadors i treballadores sense reconeixement. Això es tradueix en:

– Una explotació no reconeguda: el personal en formació assumeix tasques de docència, recerca, en laboratoris, funcions de gestió i administració i algunes de les feines més feixugues associades al Personal Docent Investigador (PDI). Això, a part de la nostra feina de producció científica (articles, comunicacions, llibres, tesis, etc.) clau per al funcionament de la universitat. El fet de ser al mateix temps considerats estudiants, amb cert estatus associat, dificulta que aquestes càrregues siguin justament valorades, distribuïdes i remunerades.

– Fórmules de contractació que ens divideixen i ens invisibilitzen: Personal investigador en formació -PIF, PAS capítol VI (personal tècnic vinculat a la recerca), professorat associat, becaris predoctorals, beneficiaris d’ajudes temporals, etc.- són el ventall de categories que se’ns apliquen. I encara cal afegir-hi un nombre important de treballadors i treballadores de tercer cicle que fan tasques sense cap mena de contracte, i per tant no remunerades.

El sector del Personal Investigador en Formació (PIF) és el que ha absorbit en major mesura l’impacte de les retallades en personal a la UAB. Des del curs 2008-2009, hem vist com els treballadors i treballadores predoctorals amb beca estable (3-4 anys) es reduïen en més d’un 60% mentre el nombre total de matriculats es duplicava al mateix ritme que l’atur juvenil. Actualment els 600 doctorands amb beca estable representen poc més del 14% dels matriculats (contra el 63% del curs 2008-2009)[1]. Això suposa que la majoria de nosaltres treballem sense beca o contracte, i encara hem de pagar unes taxes per fer la tesi que s’han multiplicat per 4 o 5 en aquest els darrers set anys.

– Una estructura laboral dualitzada i jeràrquica. La UAB compta, d’una banda, amb uns 1.500 professors consolidats per a uns 43.000 estudiants: 1.200 docents funcionaris i un nombre variable de contractats no fixes relativament estables. De l’altra banda, tenim 1.500 associats (bona part dels quals, joves en situació temporal i de pluriocupació), 300 temporals i 750 doctorands i post-doctorands amb beca estable, més centenars de doctorands no inclosos en aquesta categoria perquè no estan computats. Són aquests col·lectius, que engloben més de 4.000 persones, els que assumeixen la major part de la càrrega lectiva, de recerca i de gestió, a banda de la pràctica totalitat de tasques invisibles no reconegudes. Sense les quals aquesta universitat no funcionaria.

– Aquesta dualitat porta aparellada una divisió del treball i clares diferències en remuneració, estabilitat i drets. Als departaments, l’asimetria en la distribució i ús de recursos públics, sumada a la nostra feblesa política, genera dinàmiques d’abús, clientelisme i caciquisme. A la pràctica, 1.200 persones decideixen per 50.000.

– No tenim futur. En els darrers 4 anys, a la UAB, s’han llegit 1.156 tesis doctorals, però només el 12% continuen formant part de la universitat. Se’ns condemna a marxar a Europa com a mà d’obra barata altament qualificada o a abandonar la carrera universitària. Som investigadors i docents però no ens ho reconeixen.

En definitiva, què demanem?

1) El reconeixement del nostre treball per la institució on treballem.

2) La consolidació dels nostres llocs de treball amb contractes dignes i estables.

Per això et proposem unir-nos, organitzar-nos i fer-nos visibles. Si fas recerca a la UAB i tens condicions precàries, ets com nosaltres!

[1] Totes les dades acadèmiques i laborals en aquest manifest presentades estan tretes de les memòries de curs acadèmic de la UAB, de publicació anual a la web de la institució.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s